Avon che seprofundar ellas annalas dil Chor mischedau da Laax aunc in excuors ella historia dils chors da Laax en general. Ord la „Cronica dil chor viril“, scretta a maun da scolast Barclamiu Coray (1896-1970) per il giubileum da 80 onns Chor viril da Laax san ins intervegnir ch'ei vegn fundau 1870 in Chor mischedau Laax cul president Gion Risch Coray sco dirigent. 1875 fundeschan ils mats in Chor viril Laax. Dirigent ei Gion Giusep Coray. 1884 vegn danovamein fundau in Chor mixt Laax. Dirigent ei capitani Gaudenz Cavelti. Igl uost digl onn 1885 vegn fundau in Chor baselgia, per gronda part ei quel identics cul chor mixt fundaus 1884. 1886 cala il chor mischedau d'exister.
Precis 100 onns pli tard nescha il niev Chor mischedau da Laax.
Il schaner 1986 ei vegniu priu l'iniziativa da fundar in chor mischedau. Suenter ina fasa d'emprova ei il Chor mischedau da Laax lu vegnius fundaus per propi ils 23 da settember 1987.

L'emprema suprastonza dil Chor mischedau da Laax.
Da seniester: Giusep Giuanin Decurtins, dirigent; Rita Killias-Cantieni, actuara; Werner Nay, assessur; Julia Capaul-Blumenthal, cassiera; Mariano Tschuor, president; Paulina Arpagaus-Cathomen, assessura.

Da Rogaziun federala, ils 15 da settember 1996, sa il chor inaugurar la bandiera nova creada dalla artista indigena Theres Jörger. Madretscha e padrin dalla bandiera ein Jolanda Camathias e Mariano Tschuor; Florentin Hendry ei igl emprem bandierel dil Chor mischedau da Laax.

Per dar il beinvegni al niev milleni han ils treis chors che stattan sut la direcziun da Rest Giusep Tuor dau la primavera 2000 in concert communabel. Ils Chors mischedai da Laax, Sumvitg/Cumpadials e Surselva cun da quei da 130 cantaduras e cantaduras ein sepresentai a Cuera, Glion, Trun e Laax.
Sil program „Lauda Sion“ da Felix Mendelsson
Bartholdy ed il „Magnificat“ da John Rutter.

Dalla 42avla fiasta da canta districtuala dalla Surselva a Mustér tuorna il Chor mischedau da Laax cul predicat „fetg bien“ ch'el ha survegniu per la producziun dallas canzuns „La davosa steila“ da Carli Scherrer ed „Annetta“ da Gion Giusep Derungs.

Il chor participescha allas producziuns dils teaters el liber dai alla riva dil Lag grond a Laax: 1988 „Romeo e Julia“, 1998 „Anatevka“ e 2009 „In siemi dalla notg sogn Gion“.

Ils 23 e 24 d'october fa il Chor mischedau da Laax viadi ella tiara dalla cucagna dil caschiel, egl Emmental. Avon che nus essan sefatgs vid il caschiel ha ei giu num far si las mongias e prender enta maun il fest per emprender in sport ch'ei dat buca en tiara romontscha; mazzaculla, ni per tudestg „Hornussen“. En memoria speziala vegn quei di a restar a nies dirigent Rest. Lez ha smenau il fest en tala moda e maniera che quel ha schau anavos ina biala noda sin siu nas.

Dumengia, ils 29 da matg 2011 allas 09:46, ei il chor sepresentaus ella sala da gimnastica dalla scola da Glion als visitaders dalla fiasta da cant districutala. La producziun „Igniv el spinatsch“ da Gion Giusep Derungs ei vegnida valetada dils experts cul predicat „fetg bien“.

Igl ei tradiziun che l'uniun turistica envida la sera dils 24 da december al „Nadal egl uaul“ (Waldweihnacht). Hosps da vacanzas ed indigens serendan neu dil vitg e da Murschetg tochen egl englar al pei dalla ruina dil casti Lagenberg. Leu vegn raquintau historias da Nadal, cantau, sunau e sescaldau cun vin cauld.
Alternont cul Chor viril embellescha era il Chor mischedau quella occurrenza.

Sonda, ils 4 da matg, envidan il Chor viril ed il Chor mischedau da Laax alla 12avla Fiasta da cant ceciliana.
9 chors sursilvans han dau suatientscha agl invit e cantau lur canzuns da pag en baselgia parochiala.
La vigelgia dalla fiasta han ils chors hospitonts da Laax envidau a concert (foto).

Ord la historia:
Fiastas da cant ein era gia vegnidas organisadas a Laax 1954 (ceciliana) e 1984 (sursilvana).

Per siu engaschi extraordinari en favur dil Chor mischedau da Laax vegn Gion Balzer Casanova numnaus dirigent d'honur da nossa uniun. La distincziun ei vegnida surdada ad el ils 24 d'october a caschun dalla radunonza annuala.
Da seniester: Carlina Caviezel, cassiera; Gion Balzer Casanova; Erwin Ardüser, president.

Ils 23 d'uost havein nus seschau incantar a Bregenz dalla „Flauta magica“ da Wolfgang Amadeus Mozart.
Avon la producziun havein era giu caschun da mirar davos las culissas da quei spitachel che carmala onn per onn mellis d'aspectaturs ed auditurs alla riva dil Lag da Constanza.

Ils 29 d'uost havein nus saviu beneventar a Laax nies convischin Vitus Dermont,
il niev president dil Cussegl Grond.
Suenter il til tras vischnaunca ed igl aperitiv davos il lag ein ils hosps serendi en
tenda nua ch'era ils chors da Laax, ensemen cun scolars e habitonts dil center da
transit Rustico, han contribuiu al program cun canzuns.
Ina premaudiziun ei stada la canzun „Melli colurs“ cun text e musica da Mario Pacchioli.

Dumengia dil Sogn Rusari, ils 4 d’october, havein nus astgau surdar a nossa concantadura Heinrica Brunold-Blumenthal la medaglia „Bene Merenti“, ina distincziun che vegn surdada a cantaduras e cantadurs che contan dapi 50 onns en in chor da baselgia. La carriera sco cantadura activa ha Heinrica entschiet igl atun 1962 el chor mischedau da Vella – tenor il cudischet da cant aunc sco scolara. Commembra eis ella silsuenter era dil Chor da dunnas e mattauns Rezia, Chor baselgia da Panaduz, Chor mischedau Surselva – per lu anflar 1986/87 siu da casa musical el Chor mischedau da Laax.










Ils 30 e 31 d'october dat il Chor mischedau Laax concert.
Cooperau han era Astrid Alexandre (cant), Tatjana Chynko (accordeon) e Rees Coray (bass).
Aposta per quei concert ha Mario Pacchioli fatg sin giavisch dil chor la musica ed il text per la canzun „Musette“ … „Lunsch naven da tei miu car, miu adurau e bi Paris“ …
Tedlei:

A caschun dalla radunonza da delegai dalla Uniun cantunala da cant dil Grischun dils 19 da mars 2016 a Domat ein (davos da seniester) Paulina Arpagaus, Carlina Caviezel, Marionna Tschuor-Coray, (davon da seniester) Imelda Derungs, Natalia Gliott, Rita Bass e Jolanda Camathias vegnidas undradas per haver cantau 30 onns en in chor.
Cordiala gratulaziun ed engraziel fetg per vies engaschi!



Per terminar igl onn da cant essan nus stai sin viadi. Dumengia, ils 5 da zercladur 2016, ha la Viafier Retica menau nus da Reichenau tochen sin l'Alp Grüm. Suenter haver gudiu ils Pizzocheri e dustau la seit cun in vin dalla Valtelina ei la cumpagnia puspei semessa sin viadi encunter casa.
A nies dirigent, a tuttas cantaduras ed a tuts cantadurs giavischein ina biala stad e selegrein da puspei seveser d'atun.

Ils 6 e 7 da matg han il Chor viril ed il Chor mischedau da Laax envidau a concert. Sut il motto „Steilas“ han ils chors cantau canzuns en buca meins che 7 differents lungatgs. D'udir ein era stadas las canzuns da pag, omisduas cumposiziuns novas, cun las qualas ils chors sepresentan lu il zercladur alla Fiasta da cant sursilvana a Falera. Chor viril: „Sur nebla grischa“ d'Armin Caduff/Victor Durschei. Chor mischedau: „Laud“ da Gion Balzer Casanova/Mariano Tschuor.
Per Umberto Camathias, il dirigent dil chor viril, eis ei stau il davos concert. Suenter 12 onns surdat el il chor igl atun a siu successur Remo Arpagaus.
In concert special eis ei era stau per Rest Giusep Tuor. El ha numnadamein surpriu 1992, pia avon precis 25 onns, la direcziun musicala dil Chor mischedau da Laax.
Ad Umberto ed a Rest engraziein nus da cor per lur grond engaschi en favur dalla cultura da cant a Laax.






Ils 10 da zercladur ha il Chor viril da Falera envidau alla 45avla Fiasta da cant sursilvana, duront la quala ins ei era seregurdaus dalla fundaziun dil District da cant Surselva avon 150 onns (1867). En baselgia da s. Rumetg essan nus seproduci cun las canzuns „La sera“ (Dolf/Schleier) e „Laud“, ina canzun che Gion Balzer Casanova ha fatg aposta sin giavisch dil chor per la fiasta da Falera. Ils plaids da quella canzun vegnan da nies anteriur president Mariano Tschuor. Ils experts han valentau la producziun cul predicat „fetg bien“.
Fagei in clic e mirei il VIDEO dalla producziun dil Chor mischedau Laax alla fiasta da cant a Falera

Ils 20 da schaner 2018 ein da quei da 50 cantaduras e cantadurs dil Chor viril e dil Chor mischedau da Laax sentupai ella Tegia d'Uaul a Salums. Il motiv principal per quella occurrenza ei stau il concert communabel ch'ins veva dau il matg 2017. Ins ei s'entupaus per schar reviver las reminiscenzas, per cantar e per tgirar la cumpignia. La scrottas da neiv che curdavan giu da tschiel han transformau igl Uaul Grond en ina cuntrada da praulas e las canzuns che resunavan tras la notg han accumpignau ils participonts sin via a casa.



En collaboraziun cun Maria Catrina Caduff (sopran), Eric Christen (piano) e Riccarda Würth (violina) ha il Chor mischedau da Laax dau ils 22 da december 2018 in „Concert avon Nadal“ en baselgia parochiala a Laax. Las producziuns ein vegnidas honoradas cun ina „standing ovation“ finala. Il rapport „Il pign chor cun cor“ dil concert dad Augustin Beeli, cumparius en La Quotidiana dils 28-12-2018, saveis Vus leger cun far in clic sil document da vart seniastra.

Sin invitaziun dil „Jodelchörli Sardona“ vein nus participau ils 29 da december 2018 a lur concert en baselgia reformada a Flem. Igl ei stau ina occurrenza fetg simpatica e nus vein astgau contribuir al concert cun cantar 4 canzuns (foto da vart dretga).

Ils 15 da zercladur 2019 ei stada a Sedrun la 13avla Fiasta da cant ceciliana. Presents ein stai 19 chors da baselgia cun 500 cantaduras e cantadurs dalla entira Surselva. Participau han era ils dus chors da Laax, il viril ed il mischedau. Il Chor mischedau (foto da vart seniastra) ei sepresentaus en baselgia a Sedrun cul „Gloria“ ed „Agnus Dei“ ord la „Missa Festiva“ da Christopher Tambling (1964-2015). Accumpignai al orgla essan nus vegni da Flurin Monn da Sumvitg.

Dumengia, ils 4 d'uost havein nus astgau cantar duront il survetsch divin sin l'alp Nagens. Il chor ha embelliu la messa cun canzuns ord ils „Selegra“. Ina premiera 'tecnica' ei lu stau il cantar dalla canzun finala cul pievel. Pervia dalla munconza da cudischs da cant ei la canzun vegnida fotografada e distribuida a cantaduras e cantadurs sil telefonin (mira foto da vart dretga).

Miez schaner 2020 havein nus entschiet cun las emprovas pil concert da giubileum „150 onns Flurin Camathias“. Il mars 2021 vegnan ils chors da Laax a sepresentar cun in program dedicaus al poet e scribent indigen ch'ei naschius ils 6 da mars 1871 e morts ils 3 da fevrer 1946. Numerus da ses texts ein vegni mess en musica. Aschia p.ex. „Romontsch, romontsch ei nies lungatg“, „Fontaunas clar resunan“ ni „La sera sper il lag“. Igl appel da rinforzar nies chor per quei project ei curdaus sin terren fritgeivel - vuschs dad umens ein denton aunc adina fetg beinvegnidas.



Venderdis, ils 13 da mars, ei nies onn da cant vegniur interruts tut anetgamein entras il coronavirus. Sin fundament dallas mesiras ch'il cantun Grischun ha decidiu, ston era las uniuns dessister il proxim temps da tuttas activitads.

„Too big to fail“. L'impurtonza dallas uniuns, dils chors, per nossa societad ei stada tema d'ina columna che Erwin Ardüser, president dil Chor mischedau Laax, ha scret per La Quotidiana dils 18-8-2020.
Il text saveis vus leger cun far in clic sil document PDF
lq_18-8-2020-too_big_to_fail.pdf

Il Chor mischedau da Laax ha decidiu da cuntinuar ils 3 da settember 2020 cun las emprovas da cant pil project 150 onns Flurin Camathias. Quei secapescha cullas mesiras da corona, vul gir distanza duida e plaz avunda ell’aula dalla casa da scola enstagl ella Sentupada. Gievgia, ils 20 d’uost, alla sera da cumpignia, ha la suprastonza dil chor mischedau vuliu trer «ord las taunas» cantaduras e cantadurs. Igl ei semussau che las mesiras ordinadas dallas autoritads, cun distanza duida, fan negins fastedis. Era sch’igl ei buca pusseivel da cantar senza fin duront ina tala sera entuorn meisa han tuts presents giu tschaffen da tgirar puspei inagada ils contacts socials. Per sluccar e tuchegiar ha il president organisau in legher quiz «Flurin Camathias» cun diesch damondas entuorn il poet e sia biografia.
Il rapport «Cun in Viva sin Flurin» dalla sera da cumpignia dad Augustin Beeli, cumparius en La Quotidiana dils 28-08-2020, saveis Vus leger cun far in clic sil document aschuntau.

Sin fundament dalla situaziun da corona ha il Cussegl federal puspei scumandau cun datum dils 29-10-2020 tuttas activitads da chors laics.
Aschia eis ei il mument buca pusseivel da far emprovas e producziuns.

Igl ei puspei pusseivel da far emprovas da cant. Il Chor mischedau Laax ha entschiet ils 20-8-2021 cun las emprovas per igl onn da cant 2021-2022. El center da quel stat il concert da giubileum „150 onns Flurin Camathias“, planisaus il matg 2022.

Ils 14 e 15 da matg envidan il Chor mischedau ed il Chor viril da Laax, il damenchor CHURSÜD ed il Chor d'affons TICO al concert da giubileum „150 onns Flurin Camathias“ ed alla presentaziun dil disc cumpact-dubel „Fontaunas clar resunan“ cun da quei da 50 canzuns ord igl archiv da RTR e novas registraziuns cun ils chors che participeschan al concert. Il portatun san ins pustar tiel president dil chor mischedau ni tier la Fundaziun Pro Laax info@prolaax.ch
-Cheu la prevista sin il concert cumparida en La Quotidiana dils 10 da matg 2022 10-5-2022.pdf
-Cheu il rapport dil concert cumparius en La Quotidiana dils 18 da matg 2022 18-5-2022.pdf




A Laax vein nus 3 chors, il chor viril, il chor mischedau e dapi in temps era il chor d'affons TICO. Igl artechel, ellas „Novas da Laax“ (Ruinaulta dils 30 da settember 2022) che dess animar da rinforzar las retschas dils chors porta il tetel „Conta era ti cun nus“ 30.9.2022.pdf



Ils 27 d'october ha il Chor mischedau da Laax envidau alla 35avla radunonza generala e dau l'entschatta al niev onn da cant. A caschun da quella ein ins era seregurdaus dils bials muments passentai en cumpignia duront las emprovas, las producziuns ed en special era dil concert „150 onns Flurin Camathias“ dil matg 2022 (foto).

30 onns Rest Giusep Tuor!
Suenter che Giusep G. Decurtins veva dirigiu duront 5 onns, ha Rest G. Tuor (foto) surpriu 1992, pia avon 30 onns, la direcziun musicala dil Chor mischedau da Laax. Tochen il di dad oz ha el realisau, ensemen cun cantaduras e cantaduras, numerus projects e concerts, participau a fiastas da cant, embelliu fiastas profanas ed ecclesiasticas – e menau varga 1’000 emprovas da cant. Per il grond engaschi en favur da nossa uniun e da nossa cuminonza dil vitg descha ei d’engraziar: Dieus paghi, e vinavon bia plascher e satisfacziun cun Tiu chor.

Venderdis, ils 5 da matg, han il Chor mischedau ed il Chor viril da Laax organisau la radunonza annuala dil District da cant Surselva. Il rapport ei cumparius ella Quotidiana dils 8-5-2023: lq_8-5-2023.pdf